És la frase del moment! Sempre pendent del què faig, de com ho faig, de per què ho faig. I a mida que parla més i més, sóc més i més conscient de la importància del nostre exemple, de lo molt que els nens es fixen en nosaltres. Ràpidament capten les situacions, se’n adonen de com et sents i entenen i retenen el que dius en qualsevol moment. A vegades em penso que no ho ha sentit, que no pot ser que ho hagi captat… però i tant que sí! Al cap d’uns dies sents que repeteix la teva frase, que li parla a en Mic com jo li parlo a ell (i fent la mateixa entonació!) que renya a la Bimba igual que ho faig jo… Ho tinc claríssim: els nens són i fan el que veuen i senten a casa seva, són el nostre mirall.
Per tot això intento anar amb compte amb el què dic, amb com parlo dels altres davant seu, amb com li parlo a ell. No vull fer-li xantatge perquè faci alguna cosa, no el vull amenaçar amb càstigs, no vull que em tingui por. Vull que confii en mi, que comprengui el que li explico, que sàpiga que quan em necessita hi sóc. Tampoc el vull obligar a menjar, vull que ens vegi a casa menjar de tot, sense crits i sense enfadar-se. Que s’adormi tranquil sabent que sóc al seu costat, sense que tingui por de quedar-se sol. Intento que se senti segur i confiat.
Diuen que pels volts dels 3 anys els nens poden començar a construir el jo protagonista de la seva vida. Amb el desenvolupament del llenguatge aprenen a explicar històries, curtes, petites, i això els permet organtizar records. A partir d’ara en Roger comença a tenir records de les seves experiències, i això és molt important! Vull que els seus primers records i experiències siguin feliços .
Quan m’explica el que ha fet “un dia” (que era aquest matí o ahir), quan em diu que està content, quan em pregunta “per què plou?” o “mama què fas?”, l’escolto i somric, i intento explicar-li molt bé que hi ha dies grisos amb molts núvols al cel, que és divertit perquè podem posar-nos les botes d’aigua i saltar, i que la mama està pelant patates per sopar.
Li vull ensenyar moltes coses… i mentrestant me’n adono que ell me les ensenya totes a mi!
smallnice.wordpress.com 