Segon taller de trapillo

He repetit taller de trapillo. La primera vegada ja us ho vaig explicar en aquest post, ja fa quasi un any! I la veritat és que no havia practicat gaire, però desseguida em vaig animar a fer-lo, perquè m’agrada molt tot el que és de ganxet XL. De fet, tinc un board al meu Pinterest on penjo fotos de cosetes boniques i sempre he pensat que algun dia m’hi havia de tornar a posar.

Aquesta segona vegada vaig anar-hi amb la Mar, i va ser a Liana Tallers, un espai per a ‘crafters’, un lloc creatiu per a joves i adults, on fan cursos de costura, tallers de manualitats, DIY, etc. A més, em va súper bé perquè està molt apropet de casa, així que genial! Un lloc molt recomanable si us agrada aquest món i l’Esther, la persona que hi ha al darrera d’aquesta iniciativa a Sitges, és encantadora, d’aquelles persones que transmeten bon rotllo i ganes de fer coses.

El taller va ser dissabte passat al matí, de 10h a 13h (però vam sortir a les 15h!!). Èrem tres alumnes així que la profe podia estar força per nosaltres. En un prinicipi la intenció era fer un necesser de trapillo, però finalment ens vam animar i va acabar sent un bolso de mà o ‘clutch’ molt mono.

Us ensenyo les fotos que vaig fer.

Vaig triar un trapillo de ratlles blau marí i blanc, perquè em venia de gust donar-li un aire estiuenc. Em va costar tornar a agafar-li el truc però mica en mica, i amb un bon café, vaig anar avançant.

Per fer el flore de dins i la cremallera vam haver de passar la màquina de cosir. Evidentment ho va fer la profe (el proper taller que faré serà de costura a màquina, aviso!).

I voilà! Aquí em teniu amb el meu fantàstic i estupendo clutch per aquest estiu!

Ara ja està en marxa el meu nou projecte: una alfombra per l’habitació del Roger! He triat el color gris vigoré i el groc. A veure com quedarà… He de confessar que em costa una mica això d’anar comptant els punts, més que res si ronda el Roger per casa i vol donar-me conversa, però bé, ho intento fer quan ja dorm per no desconcentrar-me. De moment està així.

M’apanyo buscant tutorials de Youtube, eh? Crec que pot quedar xula, ja us ho ensenyaré… Fins la propera!!!

“Quan vingui el papa ens amaguem!” | 3 anys i una miqueta

Cotxes, cotxes i més cotxes. Motos, pilotes i futbol, i moltes hores al parc.

 

Continua sense voler posar-se jaqueta ni texans, negant-se a fer pipi abans d’anar a dormir i al llevar-se, i sense voler vestir-se al matí. Costa fer-lo entrar en raó, costa molt, i hem d’omplir-nos de paciència i pensar mil estratègies perquè no se li acabi de girar el paraigües i entrem en un bucle perillós.

Continua demanant cada nit que li canti la cançó per dormir, i vol que l’ajudi a sopar quan està cansat… Li mola el Tom i Jerry i el Doraemon, la Peppa Pig i una mica Bola de Drac, tot i que a vegades el fa plorar i he de canviar de canal. Li agrada córrer, ràpid, jugar amb la Cinta i fer-me petons sorpresa quan menys m’ho espero.

Amagar-se i fer “sustos” és el joc que més l’emociona. “Quan vingui el papa ens amaguem!“, i llavors es posa un coixí a la cara creient que no se’l veu gens, i li dic que faci silenci però ell riu, i el papa fa veure que no ho sent i que no ens troba. “Uuuuuuh!!!”, “quin sustooooo!!”.

M’agrada. Encara no sap mentir. I és que, com diu ell, només té 3 anys “i una miqueta”.

 

Parir és poder

Som a la 11a Setmana Mundial del Part i Naixement respectats. I segurament molts i moltes us preguntareu: què vol dir un part i naixement respectats? Per entendre-ho bé jo us recomano MOLT que us llegiu el post “El parto y el rock&roll” perquè ho explica perfectament.

Jo no sóc cap activista “pro part natural”, però sí que sóc sensible a aquests temes, des d’abans de néixer el Roger i sobretot després, que m’he interessat més i he buscat i llegit molta informació sobre tipus de parts, sobre la manera de néixer, sobre la cesària, les doules, etc.

I fa temps que penso en escriure un post sobre això, però la veritat, no sabia com enfocar-lo. Hi ha moltes sensibilitats diferents sobre aquest tema i aquest és un blog molt personal: podria parlar del meu part i de com el vaig viure, de les vivències de les dones que m’envolten, de la meva percepció de l’estat general de desinformació en el que moltes dones es troben… però donant-li voltes finalment mai l’he arribat a escriure.

Però és que avui he vist un vídeo que m’ha impactat molt. I he pensat que l’havia de compartir, he tingut aquesta necessitat. En realitat n’he vist molts de vídeos de parts, però aquest m’ha emocionat especialment, m’ha fet vibrar i m’ha commogut moltíssim. I és el que m’ha empès a escriure aquest post.

 

I després de veure’l m’he dit a mi mateixa: QUÈ CARAI??! TOTHOM hauria de tenir dret a parir així: amb respecte, amb silenci, amb intimitat, amb pau i tranquil·litat, amb AMOR. Perquè és un moment importantíssim, grandíssim i l’hauríem de poder viure amb plenitud, sense deixar-lo a l’atzar o a la sort, perquè és crucial el que passi i pot tenir impactes a la salut. No podem deixar que ens programin una cesària perquè el bebè “és gran” a la setmana 38, que ens facin parir estirades, que ens trenquin la bossa sense demanar-nos permís i sense motiu, només les presses. “És que no dilates”, i dic jo “quina pressa hi ha?”, potser no dilato perquè estic cagada de por, o perquè estic estirada, perquè no para d’entrar i sortir gent d’una sala gris i freda, perquè m’han fet 50 tactes 50 persones diferents, perquè em diuen que no em queixi, perquè em miren amb mala cara quan demano que tinc set… Sabeu per què ens enxufen oxitocina sintètica per la vena? El nostre cos en fabrica de forma natural, sí, és l’hormona de l’amor, i només caldria deixar-la fluir… però és clar, en un ambient hostil, extrany i amb por, l’adrenalina ho impedeix! A qui no se li han pujat sobre la panxa per apretar i fer sortir el bebè? Sabíeu que d’això se’n diu la maniobra de Kristeller i està contraindicada?! Per no parlar dels inicis de la lactància, de l’oferiment de llet artificial a molts hospitals, de la manca de suport i acompanyament…

Evidentment no tots els centres sanitaris són iguals, n’hi ha molts que han deixat enrera protocols absurds i tracte paternalista. Des de fa temps hi ha moltes dones (cada vegada més) que opten per parir a casa, amb l’atenció d’un equip de llevadores especialtzat, o a cases de parts. De la mateixa manera també cal tenir en compte que a vegades hi pot haver situacions complicades i de risc, i llavors una cesària és necessària i pot salvar vides.

Informem-nos, tenim drets, i els nostres bebès tenen dret a néixer en pau, amb amor i a rebre l’últim batec de sang del cordó que els ha lligat a nosaltres durant molts mesos. El part és nostre, no del metge ni de l’hospital, ni del ginecòleg de guàrida, ni de la borde de la infermera que et mira malament si fas un “ai”.  Podem parir. Que ens respectin, ens ho mereixem, per crear la vida i portar-la al món.

I que cadascú pareixi com vulgui, però que puguem ser lliures per decidir-ho, i només podrem escollir lliurement si tenim tota la informació. Hi ha opcions i jo ho tinc clar: si torno a parir ho faré diferent: amb més coneixements, amb més informació, amb menys por, amb més preparació. No deixaré que em tornin a robar aquest moment.

 

Enllaços d’interès:

• Associació Catalana per un part respectat
• Estratègia d’Atenció al Part Normal del Sistema Nacional de Salut (Ministeri de Sanitat)
• ¿Nacer por cesárea? Ibone Olza
• Violència obstètrica
• Parto respetado: una mejor manera de nacer
• Recomendaciones para un parto normal (Ministeri de Sanitat i OMS)

 

La ‘wish list’ dels meus 33

D’aquí menys d’un mes en faré 33, i quan una es fa gran doncs comença a necessitar coses totalment prescindibles… com aquestes, hehehe! M’encanten!

 

1. Ulleres de sol Palens

2. Espardenyes Oysho

3. Bandeau pel cabell

4. Tassa vintage

5. Bikini WS

6. Neceser WS

7. Coixí FLD

8. Motxilla Caterina Pérez

A part d’aquesta llista, us ensenyo altres coses precioses que m’han robat el cor… i que també necessito!! Clicant sobre la foto hi ha la info.

Les bosses de Zana són una passada.

Sandàlies ‘It Candy’ de la marca It Shoes

Il·lustracions de MissMalagata

Softhead de cèrvol. M’encantaria posar-ne una  casa!

I qualsevol dels collarets de Fauna y Flora, però aquest és espectacular.

Bé, ja paro! Els que vulguin fer-me un regalet aquí tenen les pistes… Fins aviat!!

Exposant petites obres d’art

Què feu amb els dibuixos i manualitats que fan els vostres fills? Les guardeu en una carpeta? Les llenceu? Segurament acabarem fent-ho, però quan t’ho donen amb aquella il·lusió i orgull, no pots fer res més que agafar-lo amb tot l’amor del món, perquè a tu també et fa gràcia veure com van aprenent mica en mica a desenvolupar la seva creativitat. I què en fem? Doncs per mi la millor opció és exposar-los a la vista, en qualsevol racó de casa… que vegin que valorem el que fan.

Us deixo algunes idees per crear petites galeries d’art dels nostres grans artistes!

Emmarcar-ho és una opció, més sofisticada. Els clipboards en canvi són més versàtils, ens donen la possibilitat de canviar quan vulguem. Estan molt de moda i crec que seran la nostra futura adquisició.

Un cordill i clips/pinces agafa-papers, fàcil.

Amb aquesta barra/cable de cortina d’Ikea queda molt xulo, mireu:

 

Utilitzant marcs reciclats, hi ha moltes opcions.

 

Una idea super original, amb penjadors!

El suro de tota la vida també queda bé, oi?

Penjar els dibuixos amb pinces de fusta és la opció més fàcil i recorrent. D’aquestes grosses en venen a les botigues Tiger!

I també podem enganxar-les a un cordill.

I si tunegem les pinces amb washi tape?

Pels més mandrosos/es… què més fàcil que enganxar-los a la paret amb washi tape?

A casa hem optat per les pinces de fusta i el washi tape, què us sembla? La cuina ens queda la mar de guarnida, amb peces del Roger i les meves nebodetes, la Tecla i la Cinta.

 

Quina us agrada més? Com ho feu vosaltres?

Coses senzilles que poden fer molt feliços als teus fills

Tots volem el millor pels nostres fills i filles, això segur, i intentem fer-ho el millor possible. Volem que la seva infància sigui positiva, que s’ho passin bé, que se sentin segurs, que es diverteixin, que aprenguin, etc etc etc. I per aconseguir-ho no hi ha fòrmules màgiques, però tampoc cal gastar-se un dineral en activitats extraescolars, joguines modernes o mega festes, jo penso que és força més senzill.

Ho tinc comprovat: el Roger prefereix mil vegades jugar amb la caixa de cartró d’un regal que no pas amb el regal en sí; prefereix jugar amb mi a fer el sopar que no pas jugar sol amb qualsevol altra cosa. Prefereix baixar al parc amb son pare i passar-se hores xutant, disfrutant junts.

Es tracta doncs d’escollir passar temps amb ells enlloc d’altres activitats, mirar el món des de la seva perspectiva, proposar-los coses divertides i deixar-los que es portin com nens… que al créixer recordin lo feliços que van ser quan els bojos de sons pares es tiraven per terra o els deixaven anar descalços per casa o saltar una mica al sofà.

Tots anem justos de temps però cal prioritzar. Pots treballar moltíssimes hores i arribar tard a casa. I l’horeta al dia que ets amb el teu fill pots escollir passar-la renyant-lo perquè vagi a la banyera,  s’acabi el sopar o plorant per fer-lo dormir, o pots gaudir-la més relaxat, perquè ell té ganes de veure’t, d’estar amb tu, tenir-te aprop. Potser treballes moltes hores i guanyes molts diners, però no hi ets mai, els teus fills no et tenen present… a l’estiu els hi pots pagar un mega viatge a l’altra punta del món, i així potser et sents millor. Però de veritat, jo crec que si vols que els teus fills siguin feliços no és necessari gastar-se milers d’euros ni fer coses complicades.

Algunes idees:

1. Si us agafa la tempesta sense paraigües… córrer junts sota la pluja, saltar als bassals… mullar-se una mica no és tan greu, i pot ser molt divertit!

2. Banyar-se amb ells. Sota l’aigua passen tots els malhumors i a ells els hi agrada molt!

3. Fer manualitats junts. I no fa falta que siguin complicades: un simple mural, un dibuix amb aquarel·les, un ninot de neu fet amb cotó fluix,  o un animalet agafant un rotlle de paper de vàter, plastilina… qualsevol cosa pot servir amb una mica d’imaginació.

4. Anar a la biblioteca a llegir o escoltar contes. Ho vaig provar aquest hivern i li encantava! Ara que fa bon temps preferim activitats a l’aire lliure, però quan fa fred la biblioteca és ideal. A més, aprenen a estimar els llibres, a cuidar-los si no són seus, a respectar el silenci i la tranquil·litat… i tot gratis!

5. Fer picnic a la platja o a la muntanya! Recollir petxines, palets, pedres, insectes, crancs… aprofitem el que la natura ens ofereix! Caminar per la natura en família revitalitza!

6. Cuinar junts, és igual pastís, que galetes, que pizza… els nens els encanta emmerdar-se i “ajudar-te” a fer qualsevol cosa. Ara, hauràs de deixar que s’embruti i ho embruti una mica tot…  A més, si els deixem estar amb nosaltres a la cuina més sovint aprenen a disfrutar i divertir-se amb el menjar, i després els hi fa gràcia menjar-s’ho.

7. Pintar-se la cara. A les festes d’aniversari és l’activitat estrella: pinta’l d’Spiderman, d’animal, de princesa… i ell que et pinti a tu!

8. Fer esport en família. Sortir en bicicleta, jugar a futbol, caminar, patinar, piscina… qualsevol activitat que us agradi. Seran moments preciosos que segur que recordaran.

 

9. Fer una marató de pelis o de contes.  Amb crispetes i que ells decideixin què anem a veure o llegir, per exemple. És ideal per un dia molt fred o de pluja per exemple.

10. Gravar pel·lícules junts. Amb el mòbil és ben fàcil, que es disfressin o cantin, o ballin un ball, o fent ganyotes… després els encanta veure’s i riure!!

11. Jugar a pessigolles. Possiblement l’activitat preferida dels nens. No us ho demanen? A mi sí, el Roger diu: “més, més!!” 🙂

12. Ballar, cantar amb ells… els posarà de bon humor i farà que les coses més aborrides i rutinàries les acabin fent més contents!

13. Si teniu mascota, jugueu amb ella, que aprenguin a cuidar-la. Els farà més responsables, respectuosos i us divertireu molt junts! El Roger es passa estones llargues rascant la panxa de la Bimba, parlant amb ella i fins i tot ja la vol portar amb la corretja i recollir les seves caques!! (evidentment no el deixo encara… ja se’n cansarà ja… hahaha)

14. Inventeu-vos cançons i toqueu algun instrument. Timbal, flauta, pandereta, piano… qualsevol! Crec que el Roger ha sortit a mi en això d’inventar-se lletres de cançons, riem molt! Els veïns per això no deuen estar tan contents amb el sorollet…

Segur que feu moltes d’aquestes coses… a vegades són tan senzilles que no hi parem atenció ni som conscients de que per a ells són importants i els fan molt feliços. A més, les recordaran sempre!

 

Per ma mare

Perquè cuida molt al Roger. Perquè té la Bimba, la passeja i no la vol deixar gaire sola. Perquè es preocupa, perquè pateix. Perquè em rega les plantes als matins, i em renya si durant el cap de setmana a mi se’m oblida fer-ho.

Perquè no li puc amagar gaires coses i només mirar-me sap què em passa. Perquè pregunta què tinc quan faig mala cara. Perquè em ve a veure a casa quan estic malalta i em fa sopeta o arròs blanc.

Perquè és forta i valenta, perquè s’aguanta el mal d’esquena i el mal de genoll.

Perquè em truca, potser massa, preguntant si hi aniré a dinar el cap de setmana. Perquè suporta el meu malhumor.

Perquè m’ajuda, perquè em fa encàrrecs quan jo m’estresso… perquè sempre hi és, perquè s’ho mereix tot.

Perquè l’estimo moltíssim, perquè discutim i ens reconciliem, perquè no podria estar lluny seu, perquè sense ella no sé com m’ho faria…

I en un dia com avui li he preparat un detallet, què menys, no? Segur que li anirà genial, perquè és la persona més ordenada i organitzada que conec, s’ho apunta tot i fa moltes llistes!

Amb aquesta llibreta petitona i el necesser de roba podrà portar-ho tot al bolso ben posadet…

I per arrodonir-ho, una pulsera molt estiuenca, trenada de cotó blau marí, per un look mariner. Us agrada?

I per totes les mames-iaies, comparteixo aquest vídeo… perquè elles ens ajuden a tirar endavant!

Pa de plàtan | Banana bread

Ahir, mentre el Bayer de Munich perdia, en Roger i jo vam cuinar un pa de plàtan. És una recepta d’origen americà, amb quasi 100 anys d’història (va aparèixer per primera vegada en un llibre de cuina al 1933) que es va popularitzar als anys 60 i que ara es prepara ja a tot el món.

Preparació

Primer, aixafem els plàtans fins aconseguir un puré.  Col·locar aquest puré en un bol gran, afegir el sucre i barrejar-ho tot. Incorporar la farina i barrejar-ho fins que la massa sigui homogènia. Afegir els ous, seguir remenant. Després posem la llevadura, acabem de remenar i ho posem al motlle (engreixat amb mantega), i al forn.

Coure durant 60 minuts a 180 graus.

Aquest matí l’hem provat i està molt bo! La textura és diferent que la d’un pastís o pa de pessic, és més tupit i no tan dolç, però el sabor de plàtan es nota força i ens ha agradat!

 

3 anys + 2 mesos

Aquí el teniu. Aquesta gorra ja li ve una mica justeta (i és que flipo amb com li creix el cap!) i just en el moment de la foto li vaig posar per veure si encara ens serviria per aquest any, però ell mateix em va dir “així no!!!” i va voler posar-se-la al revés! Si és que té les coses ben clares el meu fill.

Ja li queda ben poquet per acabar la llar d’infants. L’any que ve al cole dels grans, al “cole Pia” com ell li diu. Se li acaba la bona vida… o no, ja veurem com s’hi troba i com s’hi adapta. Ara a la llar és “el rei del mambo” que dic jo: entra, surt, contentíssim sempre, s’hi troba com a casa, la mar de a gust. S’acabarà una etapa, que va començar als 7 mesos, quan quasi ni gatejava… mare meva com passa el temps.

I amb aquesta pinta arribem als 38 mesos. El cotxet ja ha passat a la història, crec que l’hem aparcat definitivament. Aixxxx, ara sí que sí que tinc un nen gran… a vegades em sembla que se’m oblida com n’era de petit. Així que per refrescar la memòria i recordar vells temps, m’he posat el vídeo de quan va nèixer… m’encanta!

Fins la propera!

DIY – Disfressa de cavaller de Sant Jordi

Ahir va ser un dia esgotador. És bonic Sant Jordi, i m’agrada, però vols fer mil coses, hi ha activitats, vols passejar, comprar llibres, prendre el solet… i bades, i al final de la tarda recordes que et faltava comprar fruita, el pa, i te’n adones que se’t fa tard per fer el sopar!

I encara una altra cosa: a mig matí la meva mare em va recordar que avui a la llar d’infants els peques havien d’anar disfressats de princeses i cavallers. Ostres! I com ho faig?? Us confesso que mai a la vida he fet una disfressa casolana i sempre he envejat algunes amigues “manyoses” i cosidores que fan autèntiques meravelles… jo no sé cosir (ho tinc apuntat a la llista de coses que vull aprendre) i traça la justa i necessària, però vaig afirmar-me a mi mateixa que podia fer-ho, i que en Roger aniria a la “guarde” amb una disfressa més que decent i totalment “handmade”! Porque yo lo valgo!

Així que “manos a la obra”.

1. Primer, encara a la feina, vaig agafar uns cartrons que teníem abandonats per allà i el cúter, i amb un “pim-pam” vaig fer un escut i una espasa. Després vaig imprimir i enganxar una senyera. Voilà! Primer pas superat. Tinc els bàsics d’un cavaller, hahaha!

La meva mare ja m’havia dit per telèfon que s’encarregava de comprar-me cartulina platejada (per corona, casc o el que fos), així que em quedava pensar en el vestit, quelcom ràpid i senzillet: de cartulina? de paper pinotxo? feltre? goma espuma? Quines opcions tinc? Bé, doncs el que trobi! A la tarda, després de la passejadeta de rigor, em dirigia decidida cap uns xinos ben apanyadets (els xinos sempre et treuen de tots els apuros, hehehe) a veure si tenia sort… Al final no vaig trobar feltre gris (que era la meva preferència), i opto pel color lila, perquè els altres la veritat no feien gens de cavaller valent. No és que m’acabés d’agradar però no tenia més opcions, i tenia pressa, així que ‘pa lante.

2. Següent pas: folrar l’espasa de paper de plata i pintar el mànec i la vora de l’escut.

3. El casc i el cinturó: em va venir la inspiració de fer un casc de cavaller medieval enlloc d’una corona típica. Amb tres tires de cartulina platejada i la grapadora vaig fer el fet. Mireu què fàcil! Vaig afegir la ‘R’ per personalitzar-lo i com que en Roger ja coneix la seva lletra, vaig pensar que li faria il·lusió.

El cinturó també molt fàcil, amb una tira de cartulina i la civella de cartró. Els tancaments (tant del casc com del cinturó) els he fet amb velcro adhesiu.

4. El vestit: la roba de feltre venia amb dues peces rectangulars. El que vaig fer va ser unir-les per d’alt (esptalles) i tallar el forat del coll. Per un cantó cosit (o amb grapes, com vulgueu) i per l’altra amb velcro per poder posar i treure fàcilment.

L’escut el vaig baixar d’internet, el vaig retallar i el vaig enganxar al davant amb unes gotes de silicona.

Els baixos del vestit vaig retallar-los fent unes dents, imitant la roba dels cavallers.

Amb feltre ha estat molt fàcil, perquè es talla bé i s’adapta. És una idea senzilla i ràpida, a l’abast de tothom!

Totes les mides les vagi prendre basant “a ull” perquè en Roger no li agrada gens i no es deixava! Quan va estar mig acabat li vaig emprovar com vaig poder sobre del pijama… i li va agradar tant que quasi es carrega l’espasa, hahaha!

    

I aquest matí abans d’anar a l’escola, ha fet de model… oooooh! I seguidament ha anat a buscar la princesa…

                                      

Doncs ja ho veieu, al final me n’he sortit bastant dignament, oi? Perdoneu la qualitat de les fotos, és pèssima, però és que amb les presses, que hi havia poca llum, etc. ha quedat com ha quedat. Així que si algun dia heu d’improvitzar una disfressa casolana penseu que podeu fer-ho! Només fan falta ganes i una mica d’imaginació.