34 mesos: fem galetes de Nadal

Torna a ser Nadal, el tercer amb el Roger. És un tòpic, ho sé, però el temps passa taaaaan ràpid… mai em canso de dir-ho i totes les que som mares ho anem repetint, oi que si? Segurament com que anem atabalades fent mil coses ens dóna la sensació que no ens fixem gaire en com creixen els petits. En fi, aquest Nadal, per felicitar les festes a la família ens hem animat a fer cuinetes i hem fet galetes de mantega amb formes nadalenques, així de pas hem passat una molt bona estona.

Després de preparar tots els estris i posar-nos apunt, comencem amb la mantega! Seguidament afegim el sucre i remenem bé.

  

Un ou batut i a seguir remenant… en Roger té molta “manya” eh? Després quan la massa està ben homogènia, es va afegint farina fins que queda ben lligat i ja no s’enganxa.

 

Estenem bé la massa, posant farina sobre el marbre, i ja podem començar amb els talladors de formes! Som-hi!

Apunt per enfornar!

10 minutets al forn, a 180 graus…

I voilà! Han quedat boniques eh? Cal dir que també boníssimes, en serio! No ens n’hem pogut estar i n’hem provat algunes… hehehe! Així que n’hem fet un parell de safates més

En Roger ja l’heu vist que m’ha ajudat moltíssim, fins i tot rentant els estris de cuina!

Felicitats amor meu! I BON NADAL a tothom!

               

Esperem que agradin les nostres “felicitacions”, amb la presentació fan molta patxoca oi?

Calendari d’advent craft i 33 mesos fets!

Avui en Roger fa 33 mesos i tot just falta un mes per Nadal! El fred ha arribat per quedar-se i ha tocat treure abrics, gorros, bufandes i guants…  problema “al canto”: en Roger no suporta abrigar-se, rondina cada vegada que hem de posar-nos la jaqueta, i ja no parlem de la bufanda, un suplici! Només fa que descordar-se la cremallera i jo, al darrera, pujant-la! Tenim unes discussions brutals. Aquí el teniu, al sortir de la llar d’infants amb la Cinta (en aquest cas, com que ella es va posar el gorro, doncs ell també, faltaria més!) Una mona de repetició.

I aquest cap de setmana, com que ja tenia apunt tot el material per fer el calendari d’advent, m’hi he posat.

L’any passat vagi fer paquetets de diferents papers nadalencs amb diferents formes i decoració, tots penjats amb pincetes d’un cordó (si voleu veure’l cliqueu aquí). Enguany és de washi tape i capsetes de paper.

El material el vaig comprar a les botigues online Hola Mama Shop i La Fiesta de Olivia, i després va tocar buscar una mica d’inspiració i posar-li imaginació… Uns quants dies donant-li voltes i  finalment he decidit posar-lo al mateix lloc que l’any passat, però distribuir els 24 números en forma d’arbre de Nadal.

I l’estrella de l’arbre?  Sort que vaig trobar un cartró que corria per casa. Mireu! Aquest és el resultat! Potser més senzill que l’any passat (i més fàcil també), però m’agrada molt! Què us sembla?

 

I com que també celebrem els 33 mesos del Roger, algunes xocolatines ja han desaparegut… espero que el calendari aguanti sencer fins que comenci l’advent… hahaha! “I per què mama?”. Ja ha començat una altra etapa, la dels seus “per quès”… Així que al tió li demano que em cagui mooooolta PACIÈNCIA per resoldre dubtes i més dubtes del meu príncep dolç, un príncep de xocolata blanca que em té el cor ben robat…

23 mesos: jugar i jugar. I aprendre | 23 months: play and play. And learn

Els nens aprenen jugant, experimentant, molt més que estudiant i mirant. Ho veig amb el Roger que ara està començant a gaudir-ne. I el millor joc és el que fa sol, sense control de cap adult. És difícil, ho reconec, però és el millor per ell, perquè influeix en el seu bon desenvolupament. Joc de qualitat, joc lliure, imaginatiu i personal.

El joc és, en sí mateix, l’eina d’aprenentatge dels nens i també la clau de la seva felicitat. Ha de ser un procés elaborat pel nen a partir de les seves experiències, desitjos, interessos i capacitats.

Ja estem arribant als 2 anys… Heu sentit a parlar de “los terribles 2 años“? Ai, quina por. Una etapa dura diuen: en aquesta edat canvien, ja deixen de ser bebés, es reafirmen, investiguen, imiten, parlen més i es tornen més independents, i amb tot això doncs passa el que passa, que mosseguen, volen ser els primers a pujar al tobogan, es colen a la cua, si no jugues al que volen s’enfaden, sempre tenen raó, volen la pilota i les joguines de l’altre… en fi, que comença la gresca! Ja ho he començat a notar. Més inquiet, més imprevisible, creu que pot fer el que vol, sempre el NO a la boca… suposo que les que sou mares sabeu de què parlo.

Tot i aquests canvis, un nen de 2 anyets segueix necessitant la nostra presència, dia i nit, tenir-nos aprop, abraçar-nos. No hem de desesperar-nos i omplir-nos de paciència, perquè no raona com un adult, ni tan sols com un nen de 3-4 anys. No comprèn el perquè de la majoria de les coses que li demanem o que li prohibim. No sap reconèixer els perills, no entèn de l’ordre ni de la neteja, de donar les gràcies ni de demanar les coses per favor. No sap controlar la seva frustració, ni els nervis, la decepció, l’enfado… i actua cridant i plorant, tirant-se al terra i pegant.

És i serà estressant, agotador i desesperant, però ningú va dir que fos fàcil ser mare, oi? Empatitzar, distreure, comprendre els seus sentiments, reconèixer les seves necessitats afectives, de joc, d’activitat. S0m el seu exemple a seguir. Grans dosis d’amor, és el remei més efectiu per a tots els mals, oi que si?

Per cert, hem de començar a pensar en com celebrar-ho…

 

 

10 mesos | 10 months

He buscat un momentet, entre compromisos familiars, per a que en Roger, que avui fa 10 mesos, us feliciti el Nadal.

Ahir va cagar el seu primer tió, i com picava de fort!!! és un espaviladet! Apa, avui toca seguir menjant! si ja ho dic jo, que acabarem tots empatxats…

9 mesos | 9 months

                                 

Ja han passat 9 mesos d’aquell 25 de febrer! Tan petitó com era i tant que deia “la gent” que no s’engreixava prou, i ara… mireu quin tros de nen! I com li agrada menjar!

No canviaria res del que he fet en tots aquests mesos. Els inicis van ser “durillos” (com totes les mares novates és clar) però era molt i molt feliç. La lactància materna ha estat una opció, en alguns moments difícil i que molta gent no comprèn ni recolza, però molt i molt satisfactòria: m’ha donat moments d’absoluta felicitat, d’intimitat, d’amor pel meu fill, de compartir-ho tot, de ser i sentir-me “molt mare”… sobretot perquè sabia que el que li estava donant era el millor que podia oferir-li, el millor regal per sempre.

Sort en vaig tenir del suport del Ferran, la Joana, la Sara, que van perdre temps i saliva animant-me i donant-me ànims en els moments més baixos, ma mare i mon pare que sempre han aguantat els meus malhumors i dubtes, en fi, ara amb la perspectiva del temps ho valoro tot moltíssim!

Aquesta edat d’ara és divertidíssima. Mica en mica es va obrint la seva personalitat i comencem a disfrutar d’ell d’una manera nova: més somriures, més abraçades, més comunicació. És una passada com absorveixen informació i aprenen coses noves cada dia: ahir va fer “adèu” amb la mà, i ja diu “pa pa pa” i “ma ma ma” per exemple. No sé com explicar-ho, però em sento connectada a ell d’una forma que no havia experimentat fins ara, i la maternitat em fa sentir bé, positiva. Estic emocionada per anar veient com creix i evoluciona el meu petit bonic.

Quina aventura m’espera demà? 🙂 Bon cap de setmana!