Pa de pessic. Diumenge a la tarda.

No sóc gaire de fer pastissos. De fet no en sé gaire ni tampoc m’he preocupat mai massa per aprendre’n. Només faig pa de pessic. Només vaig interessar-me en aprendre a fer el seu pa de pessic. Me’l va ensenyar a fer una persona molt especial per a mi. De tant en tant en faig. Encara guardo el mateix full de llibreta on vaig apuntar-me, depressa, els ingredients i les mesures, un dia de cada dia qualsevol, un dels molts que passava per casa seva a berenar, o a dinar, o a esmorzar… a fer companyia i explicar-li les meves coses.

Ara el pa de pessic és al forn i ella al meu cap. Aquella olor, aquelles mans, aquella casa han vingut al meu cap i no poden marxar. I fer el seu pa de pessic és com tornar-la a tenir amb mi, ha fet reviure el seu record. Estarem uns dies menjant pa de pessic de la tieta, i trencaré amb els dits un tros de xocolata negra per acompanyar-lo, com m’agrada i com ella feia.

Tieta, he afegit ratlladura de poma, i crec que em quedarà boníssim… al Roger segur que li encantarà. I gràcies per la recepta!

Ja ho veieu, així passem un diumenge a la tarda ben recollidets a casa. Esperant que el pa de pessic es faci, ben a poc a poc…

decorar recordant | remembering deco

Decorar interiors amb objectes recuperats aporta personalitat i bellesa a casa teva. És una tendència molt de moda actualment en decoració: el vintage. Recuperar, restaurar, integrar.

Però antic per antic, potser no cal. A mi m’agrada pensar què poso en cada racó i per què ho poso. Són peces antigues que tenen un passat, m’evoquen imatges, olors, somriures, escenes viscudes… perquè pertanyien a persones que estimo i que ja no hi són. Me les fan recordar, i així és com tenir-les més aprop.

de tranquis | quietly

Aquesta tarda he estat disfrutant d’una llarga estona de tranquil·litat: en Roger tot solet entretenint-se jugant, la Bimba fent la gossa i sense emprenyar, el Ferran a classe d’anglès… oh! quina pau! he pogut disfrutar llegint blogs, escoltant música… i sense fer feina de casa!

Aquí us deixo la cançó “Auguris” que estic escoltant ara,  del grup Élena. Són una banda del Masnou, canten en català i fan pop alternatiu amb tocs experimentals. M’agraden. Apa, fins la propera, que ja em reclamen…