…creu a la pell de cabra!”. O sigui que les mares sempre tenen raó, i mira que em feia ràbia quan ma mare m’ho deia. Al final havia de reconèixer que sí, que li havia d’haver fet cas des d’un principi però jo havia de veure-ho per mi mateixa i equivocar-me una vegada i una altra.
Avui és el dia de la mare, una festa bastant “xorra”, un invent comercial, però trobo que tampoc fa mal tenir un detallet afectuós amb ta mare, donat que durant la resta de l’any no acostumem a pensar-hi gaire. Parlo per mi. I més si tens una mare que li encanten aquestes coses i que saps que li fa especial il•lusió, com la meva.
Recordo els matins del primer diumenge de maig, el “toca discs” de casa fent sonar la cançó de Dyango (no la típica de “el nen és petit…” que fa plorar mig Catalunya, sinó la del “joiós” dia de la mare) i cantant ben fort i ben alt. Ja veieu el grau de compromís amb tal data… hahaha.
Com tot quan et fas gran, allò que abans et feia pal, ara li saps trobar un valor i un sentit especial. Sempre és bon moment per dir-li a ta mare que és la millor, que gràcies per estar sempre allà, de forma incondicional, i que s’ho mereix tot. Sí, sempre és bon moment i avui per mi també ho és: t’estimo molt mama!
Pensant en un detallet he decidit fer unes galetetes ben úniques, com ella, està clar “madre no hay más que una”. Aquí veureu el procés (a la primera no em van sortir bé, així que l’esforç ha estat doble). Doncs això, que una mare és el més gran del món, cuideu la vostra!
smallnice.wordpress.com 