fill |

Val la pena aturar-se un moment i valorar el que realment importa, no creieu? Separar el gra de la palla: quedar-se amb les coses que et fan somriure, les persones bones, les que et respecten, les que necessites estimar. Els llocs que tries per anar, els llocs que hi tornes perquè t’omplen i et fan sentir bé.

Val la pena ser sincer, anar de cara, ser bona persona. A vegades te la foten però igualment, val la pena. També val la pena plorar quan tens ganes de plorar, però encara val més la pena riure, riure molt, envoltar-te de persones que t’aportin serenitat, confiança, esperança.

Val la pena abraçar, sentir, lluitar i equivocar-se. Treballar, guanyar, perdre, compartir. A vegades és important parlar, no callar, denunciar i cridar, que és injust, que et fa mal. Val la pena abraçar i consolar, perdonar i rectificar, crèixer i caminar.

Val la pena Roger, aprendràs tot això, i t’ensenyaré el que realment importa.

13 mesos, i anar sumant, i a punt a punt de caminar solet, cada vegada perd més la por i té més energia.

Riure, menjar, caminar, caure, aixecar-se, dormir, abraçar, plorar, tornar a caure, obrir i tancar portes, enganxar-se els dits, tornar a plorar, suar, mossegar, tornar a riure… i ser feliç.

Vull que sigui feliç, molt feliç. Vull que sigui ell mateix, que sigui lliure, que sigui petit, que jugui, que dormi fins que el cos li digui prou, que mengi xocolota i s’embruti, que toqui la sorra, que abraci la Bimba sense por i li regali trossos de pa. Vull que em cridi des del llit quan es desperta, que s’arrapi a les meves cames i al meu vestit, que vingui passet a passet a trobar-me i que balli quan li canto cançons.

Vull que s’adormi als meus braços cada nit, vull acaronar-li els cabells i olorar-lo. Vull que tanqui els ulls plàcidament sabent que la mama és aprop i que mai mai mai deixarà de ser-hi. Per res del món.