La vida és així

Suposo que tothom haurà tingut algun que altre desengany a la vida, o potser molts. Quan les persones amb qui et pensaves que t’unia alguna cosa més o menys “important”, com pot ser una amistat, et decepcionen, doncs tens un desengany, llavors toques de peus a terra i te’n adones que el que tu voldries o t’agradaria és una cosa, i que la realitat és una altra, i és la que és. I no la pots canviar.

No podem fer que les persones siguin com a nosaltres ens agradaria, ni que ens estimin i ens tractin de la manera que necessitem. No es pot i s’ha d’assimilar, i assimilar-ho porta el seu temps, el que seria un “període d’adaptació emocional”, per dir-ho d’alguna manera. Te’n adones que potser el millor és allunyar-te’n, que no et fa cap bé, perquè no et volen al seu costat.

I llavors, quan et sents així, tens com un buit a dins, un buit que fins i tot fa una mica de mal, perquè s’ha buidat a contracor, sense que tu ho vulguessis però alhora sense que puguis fer res per impedir-ho. I no perquè no ho hagis intentat!

La vida és així diuen…. etapes que arriben al final. Tocarà començar-ne una de nova. Segurament el desengany et farà mantenir distàncies i desconfiar, però per sort, hi ha persones que sense adonar-te’n massa eren allà, i ara
prenen protagonisme, i t’hi pots recolzar. Potser confiaves massa en les persones equivocades… deu ser això.

Queda molt per fer i molt per viure. Moltes coses per descobrir. Caldrà posar-hi il.lusió no??!