“Quan vingui el papa ens amaguem!” | 3 anys i una miqueta

Cotxes, cotxes i més cotxes. Motos, pilotes i futbol, i moltes hores al parc.

 

Continua sense voler posar-se jaqueta ni texans, negant-se a fer pipi abans d’anar a dormir i al llevar-se, i sense voler vestir-se al matí. Costa fer-lo entrar en raó, costa molt, i hem d’omplir-nos de paciència i pensar mil estratègies perquè no se li acabi de girar el paraigües i entrem en un bucle perillós.

Continua demanant cada nit que li canti la cançó per dormir, i vol que l’ajudi a sopar quan està cansat… Li mola el Tom i Jerry i el Doraemon, la Peppa Pig i una mica Bola de Drac, tot i que a vegades el fa plorar i he de canviar de canal. Li agrada córrer, ràpid, jugar amb la Cinta i fer-me petons sorpresa quan menys m’ho espero.

Amagar-se i fer “sustos” és el joc que més l’emociona. “Quan vingui el papa ens amaguem!“, i llavors es posa un coixí a la cara creient que no se’l veu gens, i li dic que faci silenci però ell riu, i el papa fa veure que no ho sent i que no ens troba. “Uuuuuuh!!!”, “quin sustooooo!!”.

M’agrada. Encara no sap mentir. I és que, com diu ell, només té 3 anys “i una miqueta”.

 

El que realment importa

Val la pena aturar-se un moment i valorar el que realment importa, no creieu? Separar el gra de la palla: quedar-se amb les coses que et fan somriure, les persones bones, les que et respecten, les que necessites estimar. Els llocs que tries per anar, els llocs que hi tornes perquè t’omplen i et fan sentir bé.

Val la pena ser sincer, anar de cara, ser bona persona. A vegades te la foten però igualment, val la pena. També val la pena plorar quan tens ganes de plorar, però encara val més la pena riure, riure molt, envoltar-te de persones que t’aportin serenitat, confiança, esperança.

Val la pena abraçar, sentir, lluitar i equivocar-se. Treballar, guanyar, perdre, compartir. A vegades és important parlar, no callar, denunciar i cridar, que és injust, que et fa mal.  Val la pena abraçar i consolar, perdonar i rectificar, crèixer i caminar.

Val la pena Roger, aprendràs tot això, i t’ensenyaré el que realment importa.

13 mesos | 13 months

13 mesos, i anar sumant, i a punt a punt de caminar solet, cada vegada perd més la por i té més energia.

Riure, menjar, caminar, caure, aixecar-se, dormir, abraçar, plorar, tornar a caure, obrir i tancar portes, enganxar-se els dits, tornar a plorar, suar, mossegar, tornar a riure… i ser feliç.

Vull que sigui feliç, molt feliç. Vull que sigui ell mateix, que sigui lliure, que sigui petit, que jugui, que dormi fins que el cos li digui prou, que mengi xocolota i s’embruti, que toqui la sorra, que abraci la Bimba sense por i li regali trossos de pa. Vull que em cridi des del llit quan es desperta, que s’arrapi a les meves cames i al meu vestit, que vingui passet a passet a trobar-me i que balli quan li canto cançons.

Vull que s’adormi als meus braços cada nit, vull acaronar-li els cabells i olorar-lo. Vull que tanqui els ulls plàcidament sabent que la mama és aprop i que mai mai mai deixarà de ser-hi. Per res del món.