Aviat farà 2 anyets, però és com si fos un cadell encara: juganera, carinyosa, bona i dolça. La Bimba és un membre més de la meva família, i poc que m’ho pensava, perquè jo mai havia tingut gos, mai havia volgut tenir gos, i mai m’hagués pogut imaginar com es pot arribar a estimar una mascota.
La Bimba és una labrador color xocolata. Els gossos d’aquesta raça adoren les persones. Quant més temps passen amb tu més feliços estan. I és veritat. Són pacients amb els nens, els hi encanta l’aigua i en general són meravellosos. No és un gos guardià, jo sempre dic que la Bimba ens entrarien a robar i ella seria la primera en amagar-se, hahaha.
Necessiten molta estimulació, molt d’exercici per a que estiguin equilibrats. Si no s’entrenen poden ser molt i molt pesats i l’acumulació d’energia els fa inmanejables, destrossaran coses, etc. Per altra banda, el gran avantatge és que aprenen les coses molt fàcilment.
Ella és així… i a hores d’ara jo ja no m’imagino la vida sense ella…
Quan la vam anar a buscar, al maig del 2009
Estiu 2009
Amb la seva íntima amiga Bonnie
Amb la Lila
Amb en Roger a la panxa!
Quant d’amor…
Li encanta estar al balcó!
smallnice.wordpress.com 