Els nens aprenen jugant, experimentant, molt més que estudiant i mirant. Ho veig amb el Roger que ara està començant a gaudir-ne. I el millor joc és el que fa sol, sense control de cap adult. És difícil, ho reconec, però és el millor per ell, perquè influeix en el seu bon desenvolupament. Joc de qualitat, joc lliure, imaginatiu i personal.
El joc és, en sí mateix, l’eina d’aprenentatge dels nens i també la clau de la seva felicitat. Ha de ser un procés elaborat pel nen a partir de les seves experiències, desitjos, interessos i capacitats.
Ja estem arribant als 2 anys… Heu sentit a parlar de “los terribles 2 años“? Ai, quina por. Una etapa dura diuen: en aquesta edat canvien, ja deixen de ser bebés, es reafirmen, investiguen, imiten, parlen més i es tornen més independents, i amb tot això doncs passa el que passa, que mosseguen, volen ser els primers a pujar al tobogan, es colen a la cua, si no jugues al que volen s’enfaden, sempre tenen raó, volen la pilota i les joguines de l’altre… en fi, que comença la gresca! Ja ho he començat a notar. Més inquiet, més imprevisible, creu que pot fer el que vol, sempre el NO a la boca… suposo que les que sou mares sabeu de què parlo.
Tot i aquests canvis, un nen de 2 anyets segueix necessitant la nostra presència, dia i nit, tenir-nos aprop, abraçar-nos. No hem de desesperar-nos i omplir-nos de paciència, perquè no raona com un adult, ni tan sols com un nen de 3-4 anys. No comprèn el perquè de la majoria de les coses que li demanem o que li prohibim. No sap reconèixer els perills, no entèn de l’ordre ni de la neteja, de donar les gràcies ni de demanar les coses per favor. No sap controlar la seva frustració, ni els nervis, la decepció, l’enfado… i actua cridant i plorant, tirant-se al terra i pegant.
És i serà estressant, agotador i desesperant, però ningú va dir que fos fàcil ser mare, oi? Empatitzar, distreure, comprendre els seus sentiments, reconèixer les seves necessitats afectives, de joc, d’activitat. S0m el seu exemple a seguir. Grans dosis d’amor, és el remei més efectiu per a tots els mals, oi que si?
Per cert, hem de començar a pensar en com celebrar-ho…
M'agrada S'està carregant...
Les bosses de Zana són una passada.
Sandàlies ‘It Candy’ de la marca It Shoes
Softhead de cèrvol. M’encantaria posar-ne una casa!
smallnice.wordpress.com 