13 months |

13 mesos, i anar sumant, i a punt a punt de caminar solet, cada vegada perd més la por i té més energia.

Riure, menjar, caminar, caure, aixecar-se, dormir, abraçar, plorar, tornar a caure, obrir i tancar portes, enganxar-se els dits, tornar a plorar, suar, mossegar, tornar a riure… i ser feliç.

Vull que sigui feliç, molt feliç. Vull que sigui ell mateix, que sigui lliure, que sigui petit, que jugui, que dormi fins que el cos li digui prou, que mengi xocolota i s’embruti, que toqui la sorra, que abraci la Bimba sense por i li regali trossos de pa. Vull que em cridi des del llit quan es desperta, que s’arrapi a les meves cames i al meu vestit, que vingui passet a passet a trobar-me i que balli quan li canto cançons.

Vull que s’adormi als meus braços cada nit, vull acaronar-li els cabells i olorar-lo. Vull que tanqui els ulls plàcidament sabent que la mama és aprop i que mai mai mai deixarà de ser-hi. Per res del món.