Acaba un any important per mi, un any que ha canviat la meva vida.
Cada final d’any passava quasi sense ni fixar-m’hi, però aquest és el primer que el visc amb una personeta molt meva i que m’acompanyarà per la resta de la meva vida, i això el fa “especial”.
Bon cap d’any des de Cal Porrerà, a Porrera, on passo aquest últim dia del 2011 en molt bona companyia.
Sigueu feliços!!!
Recordo perfectament quan érem petits mon germà i jo penjàvem llufes a l’esquena dels clients de la botiga, quin fart de riure… vosaltres no ho fèieu? per què ara ja no es fa? no veig crios pel carrer que pengin llufes, i crec que és una tradició que cal recuperar, no creieu?
El 28 de desembre continuem fent “innocentades”, dient bromes i mentides a amics i familiars, però no pengem llufes! suposo que tothom coneix què és una llufa, un ninot retallat de paper o drap, que es penja a l’esquena de la gent que circula pel carrer sense que se’n adonin. Antigament les llufes eren fulles de col o enciam que els més petits recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.
I què “celebrem” avui? El dia dels sants innocents o dels innocents commemorem l’anomenada “matança dels innocents” (un episodi de l’Evangeli segons Mateu (Mt 2,1-16), segons el qual Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per matar també Jesús). Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo. Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte.
I què té a veure això amb la tradició de fer bromes? la relació s’estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.
Ja en sabem una mica més.
Si creieu que ja us ha passat l’edat d’anar penjant llufes, podeu optar per decorar algun racó de casa amb una llufa ben grossa de paper de diari, animar als vostres fills a pintar llufes i penjar-les a casa, o també podeu cuinar pastissets en forma de llufa… no sé, poseu-hi imaginació.
Jo l’he penjat al meu escriptori. I vosaltres, ja heu penjat alguna llufa? o heu fet alguna innocentada? vinga, encara us queda tota la tarda!
i bon cap de setmana!!!
Sempre és enriquidor fer coses diferents durant el cap de setmana, el fa més llarg, no creieu?
Doncs aquest finde us animo a visitar aquesta fira de coses fetes a mà, Festivalet, jo hi aniria però tinc el Roger malalt… quina mala pata!
I per acabar d’alegrar-vos el divendres, aquí deixo una cançó de Mishima, Tot torna a començar, molt bona:
Diumenge de tardor, llum i colors d’una bona passejada per la muntanya.
Hi ha molta bellesa ben aprop de casa…
“No te levantes por la mañana esperando que sea un buen día, levántate sabiendo que depende de ti hacer que sea un buen día”. Victor Küppers. Formador, professor, conferenciant i autor del llibre El efecto actitud.
Quanta raó té aquest home! Victor Küppers creu en les possibilitats que tenim tots i totes i en la importància de les nostres actituds personals per desenvolupar el nostre enorme potencial. Creu que la vida és fantàstica, que l’única vida que té sentit és una vida amb sentit, i vol transmetre les seves paraules preferides, que són PASSIÓ i ENTUSIASME.
Tothom té uns objectius a la vida, una meta. En primer terme hem de tenir clar on volem arribar, i en segon lloc, lluitar per aconseguir-ho. Però tot això depèn de la nostra actitud. Donades les circumstàncies actuals, abunden persones negatives i “quejicas”, però… on són aquelles persones que no es deixen portar per la limitació dels seus recursos o per les circumstàncies externes, molt sovint difícils? En aquest món falten persones positives, alegres, motivades, que lluiten pel que volen. Si vols una actitud així, Victor Küppers ens anima a treballar en aquests tres punts:
Amb aquesta actitud començo el dijous, pensant que demà ja és divendres!!! Motivació a tope! 
Aquesta tarda he estat disfrutant d’una llarga estona de tranquil·litat: en Roger tot solet entretenint-se jugant, la Bimba fent la gossa i sense emprenyar, el Ferran a classe d’anglès… oh! quina pau! he pogut disfrutar llegint blogs, escoltant música… i sense fer feina de casa!
Aquí us deixo la cançó “Auguris” que estic escoltant ara, del grup Élena. Són una banda del Masnou, canten en català i fan pop alternatiu amb tocs experimentals. M’agraden. Apa, fins la propera, que ja em reclamen…
He creat un blog.
Perquè vull compartir allò que m’agrada, m’interessa, em sorprèn, em meravella, m’enamora… coses que a vegades passen desapercebudes per petites o insignificants però que són les més boniques i les que realment em fan feliç.
“Poc a poc i bona lletra”, això deia el sempre el meu avi. Dia a dia doncs, aniré perfilant el contingut d’aquest blog.
Sigueu benvinguts.
smallnice.wordpress.com 