Aviat farà 2 anyets, però és com si fos un cadell encara: juganera, carinyosa, bona i dolça. La Bimba és un membre més de la meva família, i poc que m’ho pensava, perquè jo mai havia tingut gos, mai havia volgut tenir gos, i mai m’hagués pogut imaginar com es pot arribar a estimar una mascota.
La Bimba és una labrador color xocolata. Els gossos d’aquesta raça adoren les persones. Quant més temps passen amb tu més feliços estan. I és veritat. Són pacients amb els nens, els hi encanta l’aigua i en general són meravellosos. No és un gos guardià, jo sempre dic que la Bimba ens entrarien a robar i ella seria la primera en amagar-se, hahaha.
Necessiten molta estimulació, molt d’exercici per a que estiguin equilibrats. Si no s’entrenen poden ser molt i molt pesats i l’acumulació d’energia els fa inmanejables, destrossaran coses, etc. Per altra banda, el gran avantatge és que aprenen les coses molt fàcilment.
Ella és així… i a hores d’ara jo ja no m’imagino la vida sense ella…
Quan la vam anar a buscar, al maig del 2009
Estiu 2009
Amb la seva íntima amiga Bonnie
Amb la Lila
Amb en Roger a la panxa!
Quant d’amor…
Li encanta estar al balcó!
smallnice.wordpress.com 
els animals mai et traeixen! molt be vivi!!
El iuri es una mica mes entremeliat,avegades,
pero sense ell ara mateix no entenc el dia a dia!!
Comunityyyyyyyyyyyy muaks!!!
Tens raó Toti!
Vivi, m’he emocionat molt…. es veritat, jo tampoc puc imaginar-me la meva vida sense el Iuri. Em fa por com reaccionarà quan neixi el bebe, pero confio en l’amor que ens tenim, i espero que tot surti be, i que poguem seguir sent una familia, els quatre. Per cert, d’aqui 13 dies el Iuri fa 4 anys…tooooodaaaa una viiidaaaaaa. ;P
Gràcies pels comentaris! heu de tenir fe i confiança en que tot anirà bé quan neixi el nen/a, estar preparats pel que pugui passar, però sobretot lluitar i tenir paciència… segur que ho aconseguiu!!!