Ta mare

Ta mare és la millor mare del món. Quin eufemisme, oi? Només en tenim una, per tant, no podem comparar… i és evident que, sigui com sigui, i faci el que faci, ta mare, per a tu, sempre serà la millor. I és que el vincle amb una mare és tan i tan fort, que fins i tot quan no hi és, quan la tens lluny, quan fa molt temps que no la veus, fins i tot llavors, segueixes tenint-la present, pensant-hi, i enyorant-la.

Ta mare et fa enfadar, et truca massa sovint, i et diu el què has de fer… i això t’emprenya a vegades. Perquè creus que no la necessites, que tu te’n sortiràs sola, que els seus consells no et serviran, perquè ella “és d’una altra època” i es preocupa massa per tot. Pateix per coses innecessàries i sovint li dius que “no n’hi ha per tant”. A vegades li penges el telèfon, o li contestes de mala manera. Us crideu i discutiu, però mai t’ho té en compte. Et diu que a veure quan hi vas a dinar, o et pregunta “com estàs” sense motiu aparent: “béeeee… estic bé mama”. Costa reconèixe-ho, però ta mare, quasi sempre té raó.

Ta mare et fot bronca tot i que tinguis 30 i pico d’anys. Endevina que hi ha alguna cosa que no va bé només mirant-te els ulls o escoltant el teu to de veu. Ta mare et fa caldo quan estàs malalta, et va a la farmàcia i et passa a veure “5 minutets”, que després es converteixen en tot el matí. Et prepara tuppers amb el dinar del diumenge i diu “no tinc temps” però després té tot el temps del món per a tu. Quan tens por, quan et fa mal la panxa, quan et trobes fatal… la continues necessitant. I quan la necessites SEMPRE hi és.

Ta mare és com és, però no saps per què no podeu estar enfadades durant molt de temps seguit. I a mida que et vas fent gran et diuen que cada vegada t’hi assembles més…

Ta mare és genial, i que ningú te la critiqui!!!! I es mereix que l’abracis més i li facis més petons. Ara que sóc mare ho entenc, entenc moltes més coses. Perquè ser mare és difícl, però si t’emmiralles amb la teva sempre sabràs què has de fer.

Va per totes les mares, però especialment per la meva i per la seva, que encara que ja no hi és, la tenim molt present!

Aquest és el regalet per ma mare: 3 fotografies 3 generacions de mares.

Ei, i jo no m’he quedat sense eh? De bon matí ja he tingut el meu… És una tonteria, però no costa res fer contenta a una mare, un dia!

Fa un dia de la mare preciós. Gaudiu-lo molt! Fins la propera

26 mesos

És dia 25, la cita mensual amb el blog: en Roger fa 26 mesos! Queda raro ja comptar amb mesos, ho reconec, ja és gran aquest nen com per anar fent això (pensareu), però a mi m’agrada, vés.

Avui estic contenta, de bon humor. Sí, i això que ahir vaig tenir un matí d’allò més “catastròfic”, anímicament vull dir. Sóc dona de contrastos. Sóc d’horòscop bessons. No sé si feu massa cas de l’horòscop però a mi sempre m’ha generat curiositat i en el meu cas “m’ho encerta” bastant (en general eh?). I amb això de l’estat d’ànim em passa, puc canviar ràpidament: estic plorant i en sec puc estar cantant… un dia em moro de tristesa i l’endemà ja m’ha passat tot. Vaja, una complicació de persona, sincerament. A vegades ningú sap per on “pillar-me”, hahaha!

En fi, que tot això venia perquè he estat reflexionant sobre la importància de deixar-nos ajudar, i sobre el valor de les persones que ens envolten i ens recolzen. Que no ho valorem. Bé, parlo per mi, no ho valoro suficient, o ho valoro tard. És tan important no estar sols… tenir gent que t’ajuda si ho necessites, que saps que estan al teu costat en els moments dolents… persones que aguanten els teus crits i recriminacions però que igualment t’estimen i t’estimaran… I què injustos som a vegades amb aquells que més aprop tenim i més estimem. Perquè tothom pot tenir mals dies i mals moments, sí, però després cal recapacitar, ser generós i agraït i sobretot demanar disculpes.

Feta la reflexió, continuo. Ha passat Sant Jordi i ja tenim les roses, els llibres i, és clar, el Roger ja té el seu primer llibre sobre la llegenda del cavaller, el drac i la princesa, li ha encantat! A la llar van fer intercanvi de llibres i vam rebre un llibre sobre el mar també moníssim que el té entretingut un ratet (que és d’agrair…). I és que últimament és un no parar, hiperactivitat a tope, tan física com verbal!

  

Ja vaig acabant. Avui tarda de pluja a casa, però mogudeta també… jugant amb les cosines i la iaia! Aquí ens teniu. Avui la Tecla li ha fet el dibuix a la pissarra, i ha quedat xulíssim, oi?

 

Comparteixo amb vosaltres el paisatge de davant de casa i la cançó que estic escoltant… fantàstica! Fins la propera!!!

Dos premis més per small&nice!

Quan, una nit qualsevol, caus per fi rendida al sofà després d’un dia difícil, i veus que tens comentaris al teu blog, et canvia la cara! Evidentment. Però si aquests comentaris t’avisen de que t’han otorgat 2 premis… és una pujada de moral molt i molt gran!!! La primera vegada van ser els Premis Dardos, i ara aquests!! Quina il·lusió!

       

Escriure un blog és difícil, i tot i que ho fas perquè ho vols, a vegades tens la sensació que ni déu se’l llegeix, o que el llegeixen 4 amics i coneguts i poca cosa més. I jo no sóc gaire constant, ho reconec, cada vegada tinc més feina i costa trobar temps per actualitzar i publicar coses maques i interessants.  Però mica en mica, he anat veient que sí, que hi ha persones que els hi agrada el què escric i com ho escric. El meu blog és  com un diari personal, de la meva visió de la maternitat, amb retalls de coses quotidianes i que trobo boniques…

Bé, no m’enrotllo més i us explico! Els premis que us he dit me’ls han otorgat “El cajón de mamá” i “Blog de una embarazada” dues bloggers i mamis sitgetanes i que ens hem conegut a través de les xarxes socials. Dos ties estupendes i amb ganes de fer coses interessants! Gràcies guapes per pensar en mi

Fet l’agraïment, ara toca explicar-vos el funcionament d’aquests premis. La mecànica a seguir és la següent:

1. Anomenar i agraïr el blog que t’ha donat el premi (FET!)
2. Contestar les preguntes que et fa el blog que t’ha concedit el premi
3. Concedir el premi a 5 blogs que estiguin començant o que tinguin menys de 100 seguidors
4. Fer 11 preguntes que hauran de contestar els blogs premiats
5. Seguir el blog que t’ha atorgat el premi
6. Informar als blogs premiats

Em toca contestar les preguntes que em fa “El cajón de mámá”:

1. Por qué razón empezaste a escribir tu blog? Jo crec que van ser les hormones post-part! En serio! Hahaha… Em venia de gust expressar-me, explicar, ensenyar la meva visió de la vida i de les coses.

2. Cómo te las ingenias para encontrar y/o buscar temas? Doncs a vegades costa. Normalment escric sobre el Roger i tot allò que l’envolta… és el més inspirador!!! Però trobo inspiració en sentiments i emocions.

3. Tienes algún tema tabú? Mai m’ho he plantejat així. Escric del que em ve de gust i no escric del que no em ve de gust.

4. Explica 2 de tus aficiones: Ui, tinc poc temps tinc per aficions… Per cert, una de les meves aficions/passions s’ha convertit en una feina: el món 2.0! A través de del projecte Mousse Social Media Flavours. Una altra afició que tinc és la decoració,  i una que espero tenir és el crochet! A veure si m’hi poso.

5. Antes de morir hay que… Haver dit “t’estimo” i “perdona’m” a totes les persones que s’ho mereixen

6. Un día especial sería… Fent el que em ve de gust a cada moment, durant tot el dia

7. Un deseo: Viatjar a Estats Units

8. Un miedo: Que li passi qualsevol cosa greu al Roger

9. Un sueño: Ser actriu i cantant

10. Cuál es tu sentido más agudo? El gust, m’encanta menjar bé!

11. Cuál ha sido el último regalo que has recibido: Un anell xuli

Ara contesto les preguntes que em fa “Blog de una embarazada”

1. ¿En qué país te gustaría vivir? A la república catalana independent!

2. ¿Crees que seguirás en el mismo trabajo dentro de cinco años? Crec que no

3. ¿Un buen restaurante de tu ciudad? La Fragata

4. ¿Las paredes de tu casa son blancas o de colorines? blanques

5. ¿Una serie que no deba perderme? Uf, estic super desconectada de series…

6. ¿Cuál es tu primer recuerdo de niñ@? a la guarderia de ca la Maria Teresa

7. ¿Un libro imprescindible? No sé si imprescindible pero a mi em va encantar “El penúltimo sueño” d’Ángela Becerra

8. ¿Cuál es la prenda de tu armario preferida? una camisa texana que em vaig comprar a l’H&M al començar aquesta primavera

9. ¿Boli o pluma? Potser la pregunta hauria de ser paper o ordinador?

10. ¿Cuál es el viaje más largo que has hecho?  Australia

11. ¿Tu edad preferida? 25

I els meus 5 blogs guardonats són:

1. Oh la là ma vie en rose
2. P’tit gat
3. Lady crochet
4. Gretelain
5. Petons de llimona

Per acabar, els 5 guanyadors han de contestar les següents preguntes:

1. Per què vas començar a escriure el teu blog?

2. Quina importància té per tu el nº de visites i el nº de seguidors?

3. Vius del teu blog? a què et dediques?

4. Què t’agradaria ser/fer?

5. No vull morir-me sense…

6. Què és per a tu la felicitat?

7. Què et fa por?

8. T’agradaria ser mare? I si ja ho ets, què ha canviat des de que ets mare?

9. Què no suportes en una persona?

10. Creus en l’amor per tota la vida?

11. El got mig ple o mig buit?

Espero que aquests premis serveixen per conèixe’ns millor i fer-nos difusió mútuament! Petons i fins la propera!!!

25 mesos, primavera, llum i color

Ha arribat la primavera i la llum. I amb aquesta llum que entra pel balcó de casa, m’arriben a mi les ganes de flors, de colors, d’obrir finestres i de renovar l’aire.

Tinc ganes d’aprendre a fer ganxet,  sí sí, això que torna a estar tan de moda ara i que veia fer a les tietes i a les àvies, qui ho havia de dir! Alguna voluntària a ensenyar-me’n? I tinc ganes de més coses; de passejar i collir flors, de canviar la decoració de casa; tinc ganes de tornar a tocar la guitarra, de cantar i fer cançons… uffff vull fer tantes coses que no sé d’on treuré el temps!

Bé, per començar, he fet el que tenia més a mà… aquí teniu un petita mostra.

I parlant de temps, en Roger ha fet 25 mesos, i cada dia està més i més guapo… oi que si? Ja el veieu, està per menjar-se’l!!! Ara estem a la fase divertidíssima de xerrar i xerrar, que et mores de riure. El que no és tan divertit és quan et monta el número de la rabieta i es tira per terra perquè no fas el que vol… en fi! paciència, paciència i més paciència!!! Ah i estem aprenent a anar al wàter i a rentar les dents, i sembla que ens en sortim! )

Retalls de la meva quotidianitat… Bona Pasqua

El pare de’n Roger | Roger’s dad

Si els nens ho imiten tot, jo estic tranquil·la, perquè el Roger té un bon mirall, un bon exemple a seguir, el seu pare.

Ja sabeu que no acostumo a explicar gaires coses d’ell en el blog, però avui és un bon dia per dedicar-li un post, perquè ell és amb mi, cada dia,  és un gran pare i un gran company de camí.

Feliç dia Ferran! I gràcies per ser amb mi en aquesta difícil tasca que fa dos anys vam començar.  Ens resten molts mals de caps, molts patiments, i segur que moltes discussions per educar el Roger… però també molts jocs, somriures, abraçades i moments especials per compartir: perquè segur que li ensenyaràs a ser el millor jugador de futbol, a nedar al mar i conèixer les onades, a esquiar i no tenir por a caure una vegada darrera una altra, a passejar la Bimba, fer-la seure i creure en tot, a fer el “vola vola”, a fer pessigolles i a llegir contes del Senyor Coc.

T’estimem mooooolt!!!

Vinyet i Roger

   

    

La party del Roger

Ahir vam celebrar la festa del 2n aniversari del Roger. Va estar genial! Us explico.

En un principi, i com que se’m tirava el temps a sobre, vaig pensar que faria alguna coseta però sense massa complicació… però com que no me’n se estar, al final vam acabar liant-nos la manta al cap i, bastant a última hora, preparant una festa amb tots els ets i uts!

El llistó de la “mustache party” del 1r aniversari va quedar força alt, i em sabia greu enguany no celebrar-ho com l’ocasió ho mereix, i amb tot luxe de detalls, com a mi m’agrada. A més, ara en Roger n’és més consicent de tot i volia que ho disfrutés molt.

I tot va sorgir d’aquí, d’un moment d’aquells que et ve la inspiració. Em va agradar el disseny en 3 colors: blanc, blau marí i groc. Però clar, no tenia temps material per fer el que voldria, algo xulo, una decoració d’aquelles “de revista”, sabeu? Somiar és gratis… però com que sóc tossuda i quan se’m posa “algo” entre cella i cella no paro fins que ho faig, vaig dir-me “o t’hi poses JA o no arribes”. Evidentment, havia de ser realista i sola no podia fer-ho. Així que em calia ajuda! Pensant pensant… ostres! com no hi havia caigut abans! Tinc una cunyada, la Montse, que és estupenda i, a més, és una entusiasta de la decoració de festes. Fins i tot té un blog (que una vegada ja us en vaig parlar aquí, El Globo Rojo), per tant, era la persona ideal per a explicar-li la meva idea i donar-li via lliure per a que es posés mans a l’obra! I va acceptar! GENIAL!!! Ara només havia de buscar el lloc ideal, convidar la gent, encarregar menjar, pastís, etc.

L’espai per a la celebració va ser al Green Apple. És un lloc que, tot i que sabia que existia perquè està just darrera de casa, el vaig descobrir a la festa infantil de disfresses d’aquest Carnaval, i vaig pensar que era molt adient per als nens, perquè pots disposar de les joguines i és molt ampli, per a petits i grans. Us el recomano!

De menjar? Taula de salat, taula de dolç, tauleta de xuxes pels nens i un pastís que va ser un gran encert i va agradar a tothom, boníssim!!

La decoració doncs es va compondre del següent: guirnalda amb el nom de Roger, guirnalda de triangles, guirnalda de rodones (de groc, blau marí, blanc i ratlles), pon-pons de paper blaus marins i grocs, barquets de paper també grocs i blaus, menage a conjunt i amb el “logo” de la festa, cartell a l’entrada, TOT fet a mà!!! I per rematar, flors naturals de mimosa en pots reciclats (d’aquells que guardes en un calaix i vas acumulant “per si algun dia” em serveixen) i decorats també amb cinta de roba dels 3 colors escollits. En conjunt va quedar tot moníssim!!! Va superar les meves expectatives inicials! Gràcies Montse i Uri per la currada, ara esteu fitxats per cada any eh?

Aquí podeu veure la preparació dels rams de mimosa amb els pots decorats

El cartell de fora i la pissara de l’entrada donaven la benvinguda a tothom!

Guirnaldes

Xuxes a la zona de joc

Detall dels gots

 

Tot esforç és poc per a veure el teu fill content i feliç! Gràcies a tots els que vau venir i a tothom que em va ajudar!!!

I… 2 anys!!! | And… 2 years old!!!

Uauuuu!!! Ja han passat 2 anys d’aquell 25 de febrer de 2011, a les 9:10h del matí… quina emoció vaig sentir al tenir el meu fill als braços i alletar-lo per primer cop! És la màgia de ser mare: 9 mesos d’espera, sentint com creix i es mou dins teu per, en un moment, veure-li la carona i sentir-li el plor. Una experiència difícil d’explicar amb paraules.

En Roger ja ha deixat de ser un bebé, i no us penseu que no em resisteixo a acceptar-ho… costa, costa molt! Perquè creix tan i tan depressa que a vegades em sembla que no m’he fixat prou en tots els detalls i no puc recordar-me de tots els moments… En fi, és allò que sempre es diu, que passa massa ràpid, oi? Vosaltres també l’heu vist crèixer mes a mes, a través d’aquest blog.

Just fa un any, en el seu primer aniversari, vaig escriure aquest post reflexionant sobre el meu primer any com a mare: la vida et canvia, sí, i ho fa de tal manera que mai tornes a ser la mateixa d’abans. Cada dia, cada mes, cada any que passa són més vivències, més experiències i sobretot nous descobriments: en Roger ha après a caminar, ha après a parlar, a fer petons, a somriure, a demanar, a jugar, a compartir, a tenir amics, a reconèixe’ns, a cantar… Aprèn i aprendrà a fer-se gran, i jo al seu costat aprendré a ser millor mare cada dia: aprendré a entendre’l, a acceptar-lo com és, a tenir més paciència, a calmar-li el dolor i a espantar-li les pors amb abraçades i petons.

En 2 anys  he aprés a prioritzar, a renunciar, a ser menys egoïsta. També he aprés a cuinar, a rentar roba amb moltes i moltes taques (i aconseguir treure-les!), a canviar bolquers en llocs inversemblants i moments insospitats. He aprés a inventar-me contes, a fer titelles, a conèixer la Dora, el Pocoyó, en Tipsy, la Lala i en Po. A despertar-me de nit  una, dos, tres i quatre vegades, a detectar la febre simplement amb el tacte dels meus llavis, a reconèixer una tos lletja, una olor sospitosa o una mirada de cansament…  he après que quan em crida insistentment només vol que deixi l’ordinador i m’assegui a terra, al seu costat, per jugar junts.  Ell m’ha ensenyat que la dedicació i l’amor ho curen i ho poden tot.

I és que no deixo d’admirar-lo per lo dolç i lo carinyós que arriba a ser! Aquí el veieu amb la seva corona, feta a mà per la meva amiga Txell  (gràcies guapíssima!!!) i el seu primer regal, el dels avis, una cadira pintada a mà per Cute Martina, amb motius de la nostra Festa Major, que el torna boig!

     

Aquest cap de setmana ho celebrarem amb una festa com déu mana, ja us ho explicaré!

Felicitats petit príncep!